Es tracta d’un taller de dramaturgia, un espai de discussió i creació tendent a la producció de textos teatrals per part dels participants, que es proposa indagar sobre certs aspectes específics de la complexa relació entre realitat i ficció. Estarà dividit en dues parts.
La primera, anomenada Subtitular la realidad, tracta de prendre un espai públic de València i intentar descobrir-imaginar totes les històries ocultes en les persones que ho transiten i en el lloc en si. Els participants del taller observaran eixe espai públic i escriuran en el moment, seguint unes certes regles particulars, sobre les possibles històries de les persones i habitatges que veuen en eixe lloc i moment específic. A la manera de “càmeres de vigilància literàries” els escriptors crearan un arxiu de la vida quotidiana i faran visible l’invisible.

Posteriorment, utilitzant com a disparador el material resultant d’eixa experiència, cada participant desenvoluparà un text teatral la progressió del qual serà discutida i acompanyada durant les trobades.

La segona part del taller, anomenada El Público, imaginarà que eixa obra escrita per cada participant ha sigut ja estrenada en un teatre.

Cadascun intentarà desenvolupar la història d’alguns espectadors que assisteixen a veure la representació d’eixa obra i de quina manera eixa ficció té, o no, alguna influència en les seues vides personals.

D’aquesta manera dos textos complementaris, però independents, seran desenvolupats per cada participant.

El taller es preguntarà sobre les formes en les quals la realitat modifica les nostres ficcions però també de quines maneres les nostres ficcions poden transformar la realitat.
A mode d’introducció, i com a manera de propiciar l’intercanvi creatiu i el coneixement entre el grup i el tutor, en la primera trobada es mostraran als participants alguns dels últims treballs realitzats pel Grupo Marea, col·lectiu d’artistes argentins del qual Mariano Pensotti és dramaturg i director.

Mariano Pensotti (Buenos Aires – 1973) es va formar en cinema, arts visuals i teatre.
Les seues obres han sigut presentades a l’Argentina i en festivals i teatres de Bèlgica, Alemanya, França, Irlanda, Letònia, el Brasil, el Canadà, el Japó, Àustria, Espanya, Xile, Anglaterra, Dinamarca i Suïssa.

Pel seu treball va obtindre els premis Rozenmacher, Clarin i el Premi F; i les beques Unesco-Aschberg, Rockefeller Foundation, Fundación Antorchas i Casa de América de Madrid.
Al costat de la escenògrafa Mariana Tirantte, el músic Diego Vainer i la productora Florència Wasser forma el Grup Marea.

El teatre és l’elaboració col·lectiva d’una hipòtesi de treball que només es dona quan, en eixir de l’espectacle, la consciència de no haver interpretat bastant bé el paper de públic es mescla amb la intuïció de les moltes maneres d’haver-ho fet millor. En un món on la Participació és un fet però quasi mai és real, el teatre assumeix la tasca gens fàcil de desplegar una participació que, sense ser necessàriament un fet (o precisament pel fet de no ser-ho), aconseguisca ser real. El taller es planteja, doncs, com a laboratori de ficcions socials per a desplegar amb els assistents diferents hipòtesis de participació real.

El teatre de Roger Bernat és el laboratori col·lectiu on inscriure les aspiracions utòpiques i les fantasies autoritàries d’una comunitat. L’espectador deixa de ser testimoni privilegiat per a endinsar-se en les paradoxes de ser actor. Roger Bernat ha dirigit espectacles que han sigut presentats en teatres, festivals i museus dels cinc continents. Les seues obres han sigut produïdes pel KunstenFestivalDesArts (Brussel·les), el Wiener Festwochen (Viena), Santiago A Mil (Santiago de Xile), el Teatre Lliure (Barcelona), el CDN (Madrid), la Documenta (Kassel) o la Biennal de Sao Paulo. El 2019 Teatros del Canal (Madrid) van organitzar una retrospectiva sobre el treball.

Què pot un cos? Què deu? Què necessita? Què vol? Quant costa un cos? En el temps que dura el taller escriurem i practicar algunes partitures somàtiques per a cossos alçats, per a cossos tombats i també per a cossos inclinats.

Coreògrafa. En la Facultat de Biologia es va especialitzar en ecosistemes i dinàmica de poblacions. Estudia nova dansa i improvisació en els anys noranta. Des de l’any 2000 crea el seu propi treball i des de 2008 construeix i codirigeix l’espai de creació i residències artístiques Azala, situat en el mateix poble on viu al sud d’Àlaba, Lasierra. Des de 2019 és també, part de l’equip editorial de Zirriborroak eta gero / Borradores del futuro, una col·lecció de rondalles que imaginen el futur d’alternatives o utopies que parteixen d’experiències concretes que existeixen en l’actualitat.

Escriure des del desig. Escriure des del record. Escriure des de l’escolta. Advertir el pressentiment. Aproximar-nos a la ficció com el lloc possible per a qualsevol cosa. La paraula com a evocació. El so com a arquitectura El que se sent, existeix: construcció d’imatges a través de la paraula.

Autora, cantant, actriu i directora. És llicenciada en Història de l’Art (Universitat de València) i diplomada en Art Dramàtic (Centre Teatral Escalante). Paral·lelament, realitza cursos d’escriptura amb l’autor Paco Zarzoso, i art intermèdia amb el poeta i artista Bartolomé Ferrando. Els seus primers treballs s’emmarquen dins de l’art d’acció, i la música experimental, amb el duo sonor Antorcha Amable. L’any 2007 rep l’accèssit del Premi internacional per a Autores Dramàtiques Mª Teresa León (A.D.E) amb la seua obra Acuática i comença a centrar la seua activitat en l’escriptura. Realitza peces col·lectives com Zero Responsables, Els Nostres o Valèntia; encàrrecs per a creadors com Kòktel Molotov amb Pep Ricart; dues peces sobre el barri del Cabanyal amb Xavier Puchades; el llibret Invisibles, musical de gran format amb el compositor Luis Serrano Alarcón, i mitja dotzena de peces curtes estrenades en festivals de teatre pròxim. En 2019 rep el premi ex aequo de la Crítica Valenciana i el premi al millor text en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana per la seua obra Tórtola, escrita dins de la I Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. En 2020 rep el Premi Nacional Ciutat de Castelló per la seua obra Errantes. I en 2022, el premi Íntim SGAE per la peça Viva. Porta més de 20 anys treballant com a actriu en diferents companyies de teatre i, puntualment, col·labora com a guionista en projectes de ficció audiovisual.