Estem vivint en una crisi mundial enorme. La por, la mort, l’aïllament, la soledat i les restriccions ens acompanyen cada dia. En el taller explorarem com escriure sobre estos temes grans i complicats , sense perdre la poesia, la bogeria, la fantasia. Buscarem tècniques surrealistes per a enfrontar la realitat. En el taller s’escriuran textos, monòlegs i diàlegs, però també interessa presentar els resultats amb els participants en un semi-muntatge.

Roland Schimmelpfennig va nàixer en Göttingen (Alemanya) en 1967. Va treballar en el transport de malalts en un hospital en Göttingen i més tard com a periodista a Istanbul abans d’estudiar direcció en Munich.
Des de 1995 Roland Schimmelpfennig és autor i director. Entre 2012 i 2017 ha viscut a l’Havana. Ha escrit unes seixanta obres de teatre que s’han traduït a més de quaranta idiomes. Entre les seues obres més conegudes figuren “El dragón de oro”, “La noche árabe” i “El gran fuego”. Des de fa diversos anys s’interessa cada vegada més pel teatre per a xiquets i joves. La seua obra “El soldadito de plomo y la bailarina de papel” es va presentar en el Festival d’Avinyó  de 2022. La seua obra “El cuento de la sirenita”, que tracta de la catàstrofe dels refugiats que s’ofeguen al Mediterrani, està actualment nominada com una de les cinquenes millors obres infantils de l’any a Alemanya.

Marta Pazos – directora d’escena, dramaturga, escenògrafa, vestuarista i intèrpret – proposa en aquesta masterclass una acostament a la seua metodologia de treball desenvolupada al llarg de vint anys de trajectòria com a creadora escènica.
Provinent del món de les arts plàstiques, Pazos es relaciona amb les arts vives d’una forma totalment empírica. Durant aquesta trobada la directora compartirà algunes de les eines que han definit el seu llenguatge com la relació amb la música, la plàstica, el temps i els motors que vertebra el seu treball: la intuïció i el desig.

Marta Pazos és una de les creadores més efervescents de l’avantguarda escènica espanyola. Directora artística de la companyia Voadora al costat de la qual desenvolupa un llenguatge propi basat en la plàstica, la música, la hibridació de disciplines i la investigació escènica constant. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de pintura, completa la seua formació a Itàlia graduant-se en la Scuola Cònia de la Societas Rafaello Sanzio, dirigida per Claudia Castellucci. Des de l’any 2000 dirigeix teatre i òpera per a entitats com el Centro Dramático Nacional, Teatro Real, Teatro Español, Teatre Lliure, Centro Dramático Galego o DT. Scène Nationale de França.

Esta classe pretén situar algunes de les transformacions que la cultura-xarxa ha suposat per a les formes de creació, treball i construcció identitària des que Internet opera com a nou marc de fantasia i de relació intersubjectiva. Per a això propose el següent itinerari: – Cossos situats (creació i cultura-xarxa); cossos polítics (nàixer i fer en Internet); creadors amb cos (precarietat i treball creatiu); representació i producció creativa en la cultura xarxa (erosió d’esferes); – estratègies de l’art polític (la mirada que punyeix, la mirada que transforma).

Científica Titular en l’Institut de Filosofia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Ha sigut professora d’art, estudis de gènere i cultura digital en la Universidad de Sevilla, professora tutora d’antropologia social en la Universidad Nacional de Educación a Distancia i professora convidada en postgraus i seminaris sobre cultura, art i tecnologia. Orienta el seu treball reflexiu i d’investigació en l’estudi crític de la cultura contemporània, el feminisme, la creació i les polítiques de la identitat en les xarxes.

Esta trobada pretén reflexionar sobre la dramatúrgia com a composició escènica. Propose una aproximació a processos que, per a la creació, parteixen de materials no estrictament textuals. Plantege una breu anàlisi de la composició de la imatge escènica i dels diferents llenguatges que amb ella s’activen.

Judith Pujol és llicenciada en Història de l’Art (UB) i en Direcció i Dramatúrgia (IT) i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de la UCM, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia i Artea. Compagina la direcció amb la docència i la gestió cultural. Ha sigut coordinadora artística del Teatro Español de Madrid durant la direcció artística de Carme Portaceli, de la temporada 2016-17 fins a la 2019-20. És cofundadora de la Compañía Obskené des del 2010.

Com es relaciona el concepte butleriano de performativitat amb la pràctica escènica? En què s’assemblen un taller de performance de gènere i una sessió de BDSM? En què es diferencien una sessió de BDSM i un espectacle teatral? En quina d’elles exigim un consens de major qualitat? Com poden els cossos resistir a la distribució blanca i heteropatriarcal del privilegi? Podem presentar el BDSM com a pràctica postdramàtica? I com a pràctica de transformació social, això és, de resistència a la mediocritat generalitzada i a l’apropiació, per part de l’avorriment, del sexe i l’escena?
Més que respondre, ens dedicarem a conviure amb aquestes preguntes i a explorar els territoris on es tornen més suggeridors acompanyats per autores com Judith Butler, Pat(-rick) Califia o Michel Foucault.

Creador escènic format en filosofia, musicologia, música, cant líric i dansa contemporània, és Màster en filosofia contemporània per la UGR. Entre 2004 i 2007 va treballar en el Teatre-Laboratorja Ànima Alter a Sofia, Bulgària.
Membre fundador de la companyia Vladimir Tzekov que naix en 2008 a Granada amb la producció de Rapsòdia núm. 2: La vida es sueño. Al setembre de 2009 Vladimir Tzekov crea el seu propi Laboratori d’Acció Escènica amb la intenció de generar un espai de formació i punt de trobada entre la creació i l’audiència a Granada. Durant els últims deu anys pels seus cursos han passat més de mil alumnes i han produït més de vint espectacles.

A través d’esta sessió buscarem entrenar des de la pràctica i la reflexió l’escolta per a entendre en quin moment es produïx això tan fàcil de dir i tan difícil de dur a terme: la connexió íntima amb la pròpia paraula, eixe moment màgic de l’escriptura en quina forma i contingut són un, i naixen de manera natural dins de nosaltres. Treballarem en quin moment deixar de costat el juí i en quin moment aplicar-lo, com afinar les escenes i guiar l’escriptura des de l’intuïtiu i no des de l’anàlisi per a no caure en bloquejos mentals. Com identificar en quins moments estem connectats amb la pròpia paraula i quin nivell d’intimitat tenim amb ella? Com establir un termòmetre interior respecte al nostre nivell de connexió? Com netejar la fullaraca del soroll mental? Tot això significa estudiar la tècnica interna, és a dir, l’àmbit d’entrenament de l’escriptura en el qual es treballa la disposició d’escolta interior perquè el material emergisca en lloc de construir-lo. Quan escrivim, treballem en intimitat amb nosaltres mateixos, tractant de defugir les nostres interferències mentals, sempre a l’aguait. Tractarem d’indagar entorn de la següent qüestió: Com aconseguir una paraula connectada que es convertisca en un detonador d’energia i d’imaginari escènic?
Per a això, partirem d’un tema comú, el laberint, representat per un mite com a base per a la sessió: el mite del minotaure. Treballant elements de la mitologia col·lectiva podem accedir a la connexió amb la nostra pròpia mitologia a través de l’escriptura en generar un paisatge temàtic i associatiu a partir del qual escriure col·lectivament.

Llicenciat en Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, complementa la seua formació en la Universitat de les Arts de Berlín (Udk) i a la Sala Beckett de Barcelona, amb José Sanchis Sinisterra, amb Abilio Estévez i amb Rosa-Victòria Gras. Com a autor teatral ha publicat (Edicions de Teatre de la Drassana, Edicions Primer Acte, ADE Teatre, Edicions de la Diputació de Barcelona) i ha estrenat o està en procés d’estrenar a Barcelona i Madrid, Xile, Mèxic, l’Equador, Turquia, Grècia, Alemanya, el Marroc, França i Colòmbia (Premi Jorge Eliecer Gaitán) algunes de les obres que ha escrit: Salento, El último secreto de James Dean, Niño fósil, Las malas noches de Amir Shrinyan, Una mala noche, Los niños oscuros de Morelia, Vino lunar, La lenta pesquisa, Sarab, Hostal Sol de Medianoche, El palmeral (parte del proyecto Cicatrices del Nuevo Teatro Fronterizo), Últimas notas de Santiago Rojas.. Algunes de les seues peces han sigut traduïdes a l’anglés, al francés, a l’alemany, al grec, a l’àrab i al turc. Com a poeta ha realitzat el seu debut en el marc del Barcelona Festival de Poesia 2018. En 2004 es troba amb l’actriu Alicia González Laá i amb la directora Andrea Segura per a crear la companyia A3 TEATRE, i estrenen algunes de les seues peces. Des de l’any 2005 impartix classes, tallers i tutories d’escriptura per a teatre i cinema, i coordina laboratoris d’investigació dramatúrgica col·lectiva (Festival Grec, Sala Beckett, Teatre Tantarantana, Iberescena, La Maleïda Vanitat, SGAE, Llindar de Primavera, C.E.C.C, Bande à part). En 2008 inicia la seua col·laboració amb l’autora Eva Hibernia, fundant la plataforma d’assessoria dramatúrgica i literària Coaching d’Escriptors. En 2010 comença la seua labor comunitària amb el projecte intergeneracional entorn a la paraula i el moviment al costat de la coreògrafa Constança Brnčić i al productor Julio Álvarez, Projecte PI(E)CE, que porta deu anys de treball consecutiu promogut en col·laboració amb el Teatre Tantarantana. Ha treballat com a adaptador, dramaturgista i dramaturg de dansa. Ha col·laborat amb directores i directors com Rodrigo García Olza, Constança Brnčić, Andrea Segura, Elena Fortuny, Maria Elena Mexia, Carlos Rodríguez, Carme Portaceli, Marta Gil, Cecilia Ligorio, Roberto Romei, Irene Mattioli, Ferran Carvajal o Tommaso Rossi, entre altres. Ha estrenat en teatres com: Teatre Akademia, Teatre Tantarantana, Sala Beckett, Sala Cuarta Paret, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Real, Naus Escorxador, Teatre Lliure, Teatre CCCB, i en nombroses ocasions durant el Festival Grec. Vinculat al Goethe Institut, al Nou Teatre Fronterer i a la Sala *Beckett, des de 2010 desenrotlla la seua altra vocació: traduir de l’alemany tallers de dramatúrgia i textos teatrals, especialitzant-se en la col·laboració amb l’autor Roland Schimmelpfennig. En 2012 funda al costat de l’actor i director Rodrigo García Olza la companyia NIGREDO, en constant activitat dramatúrgica, de producció i pedagògica des de la seua fundació.