Enfrontar i construir diversitat de models textuals que necessitem per a donar compte del món actual sobre l’escena és un desafiament ineludible. La multiplicitat d’expressions possibles (no necessàriament)literàries que ofereix el concepte dramatúrgia és el nostre camp d’estudi i pràctica. Ja no pensem que el model canònic del drama (expressat en la morfologia heterodoxa del diàleg) siga l’únic capaç d’expressar les nostres lectures de la realitat. La(s) realitat(és) es transforma(n), és lògic –necessari, vital- que els instruments d’aprehensió i reformulació de la(s) mateixa(s) també ho facen. Aquest curs-taller buscarà assenyalar algunes rutes d’una pràctica *dramatúrgica contemporània en constant moviment. Mitjançant un esforç d’abstracció, desenvoluparem una nominació i una conceptualització dels elements del drama i abordarem sistemes de notació –és a dir, de textualitats anòmales- que es desprenen de les pràctiques escèniques recents. No obstant això, s’abordaran els elements compositius d’almenys dues modalitats de l’escriptura tradicional de textos per a l’escena: el dramàtic i el narratiu, distingint les seues particularitats. Aquestes particularitats seran abordades des de la perspectiva del llenguatge i de la tècnica a la recerca de l’expressió poètica refinada: la susceptibilitat de trobar l’eficàcia sobre l’escena. Les sessions estaran orientades al fet que, mitjançant la realització d’exercicis i la incorporació de materials literaris o visuals, els participants produïsquen el mapa –memòria/projecte d’una experiència escènica- de mitjà o llarg alé.

Dramaturg mexicà, traductor, guionista i gestor de projectes culturals. Llicenciat en Literatura Dramàtica i Teatre de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. La seua obra ha sigut traduïda a diversos idiomes (francès, italià, grec, anglès i alemany) i ha sigut publicada tant al seu país com a l’estranger (Europa i Amèrica). Cofundador del Festival de la Jove Dramatúrgia. És membre de la Royal Court Theatre de Londres i del Sistema Nacional de Creadors d’Art del Fons Nacional per a la Cultura i les Arts. En 2009 li va ser atorgat el Premi Nacional de Literatura José Fuentes Mares per la seua obra De insomnio y medianoche i en 2016 li va ser atorgat el Premi Nacional de Dramatúrgia Juan Ruiz d’Alarcón. Recentment ha incursionat com a guionista de cinema i el seu primer film (col·laboració tripartida) es troba en procés de postproducció.

Creuar l’atri que ens porta de l’estètica a la poètica. “En una partitura està escrit tot, excepte allò essencial” (Mahler). “Però on està el perill, creix també el que salva” (Hölderlin). La nostra incapacitat per a comunicar un llenguatge que escapa a la paraula, alguna cosa que intuïm i no sabem que és, i que és l’essència del verdaderament teatral, fa que establim una lluita amb la materialitat de l’obra: el text, el cos, els objectes , les mesures de l’espai i el temps, en el qual busquem un eix emocional que òbriga en el físic una dimensió de profunditat. La que ens porta de l’estètica a la poètica. Com es fa el pas de l’aparença a la presència? Necessitem emprar una força cega perquè el corpori ens revele l’espiritual és al que anomene L’energia de la desesperació. Desesperació com a no depén només de nosaltres el ser descoberta, perquè necessitem de l’altre, per a trobar l’essència de l’obra. Desesperació perquè eixa trobada no es dona en una cerca erràtica, com qui busca una cosa perduda, sinó que eixa presència viva del teatre ve a la nostra trobada, com una cosa infinitament major, que ens posseeix. Desesperació quan flueix en perpètua mobilitat sense que puguem conservar eixa presència, i només en l’esquinçament la podem detindre. Desesperació perquè no arribem al transcendent amb unes tècniques, ni des de conceptes teòrics, l’obra transcendeix tota explicació… Desesperació … Sabem que el poetitzar-se esdevé , es manifesta aquesta veritat, que en obrir-se dona el seu ritme i la seua plenitud al treball, però Hi ha processos per a anar més enllà del perceptible? Treballarem en eixa pugna amb l’ocult, això crea una impossibilitat que és un esquinçament. Eixe esquinçament és el que en art crea la forma. Treballarem amb un diàleg de les accions. La poètica del personatge està oculta en el moviment. Treballarem De la pressió externa al moviment intern, buscant més mantindre la tensió que el ritme. Els nostres textos seran una parla cap a dins, cal creuar un silenci abans de trobar-nos amb la paraula. Treballarem buscant la profunditat des d’on brollen les imatges encarnades en paraules, o viceversa. La simbologia que en enllaçar-se crea la metàfora teatral per desenvolupar. La veritable trama més enllà de les paraules. Treballarem no des de la consciència d’un text sinó de la seua pulsió, l’esperit reposa en la corporeïtat, només ella conté l’essència de la vida. Treballarem el text en la carn viva de l’actor. Buscant la corporeïtat on encarna l’esperit del text, no la reducció del cos a un objecte mogut per unes lleis físiques. Treballarem el text rescatant-lo més des de l’oblit que des de la memòria. El personatge desconeix el text. De l’inesperat no tenim imatges. Treballarem a desprendre no a retindre. Canviant la percepció: no estem en l’escena , l’escena som nosaltres. Treballarem en un espai que no és el que veiem sinó on estem. Un espai escènic que serà el cos de l’altre, eixe altre que desesperadament busque, eixe altre que desesperadament sóc jo quan faig teatre.

Aprenentatge amb la immediatesa del públic, escrivint tant en el paper com sobre l’escenari. Creant en comunitat, part de les seues arrels tradicionals que revelen una simbologia universal. Cerca un sentit poètic i transcendent que conferisca una forta expressivitat visual , sense perdre la vinculació amb la quotidianitat que l’envolta. Forma part del Teatro La Zaranda des de fa tres dècades. Com a autor i dramaturg ha estrenat una dotzena d’obres, representades amb el seu grup en més de trenta països en tres continents i premiades per la crítica de Buenos Aires, Nova York, Madrid, Barcelona, Montevideo… rebent el premi Nacional de Teatre amb La Zaranda en 2010. Ha publicat totes les seues obres en Hiru, SGAE, Artezblai, Primer Acto, Gestos, Nouvelles escenes i editat articles en revistes nacionals i estrangeres. És columnista del periòdic La Voz del Sur. Les seues obres han sigut traduïdes i muntades a Nova York, Texas, Tolouse, Madrid… Ha impartit cursos en la ENT de Navarra, CCBB de Rio de Janeiro i Sao Paulo o SCUSB State University de Califòrnia.

“Per a trobar una eixida, el teatre hauria de donar als actors una formació inicial i contínua. Quan era director en el Berliner Ensemble, Bertolt Brecht demanava als seus actors confrontar-se a la realitat, assistir a les audiències en els tribunals, submergir-se a les fàbriques, per a poder expressar amb coneixement de causa el comportament dels seus contemporanis.” Per a què serveix el teatre?, de Thomas Ostermeier. Tres eixos temàtics: 1. Es venen idees revolucionàries: escriptura poètica per a les taules. 2. Eines d’ús: posada en escena. 3. Treball de la posada, relació escena-text i poesia-política. “En un text de 1935 titulat Cinc dificultats per a escriure la veritat, Brecht afirma en substància que la dialèctica no és només una qüestió de mètode: fa falta el valor d’escriure la veritat, la intel·ligència de considerar les situacions més fecundes, el discerniment per a saber a qui confiar aquesta veritat, l’astúcia per a difondre-la, finalment l’art de fer-la manejable com una arma”. Quan les imatges prenen posició, de Georges Didi-Huberman

Dramaturg, guionista, cineasta, director i professor de literatura dramàtica a l’Escola de l’Actor a València (Espanya) des de 2006 fins a l’actualitat. Director artístic de Creadores fins a 2017. S’ha format en tallers de dramatúrgia amb Josep Lluís Sirera, Luis Mª Pescetti, Juan Mayorga, José Sanchis Sinisterra, Matías Feldman i Alejandro Tantanian, entre d’altres. Ha escrit i dirigit: “Las guerras correctas” (2015). Teatre del Barri, Espai Rambleta i Teatre del Temple; “Deen Haag” (desenvolupat en la residència Panorama Sur a Buenos Aires, 2011); “Deseo y placer” (2013, presentada en el ITI – Acarone Centrum de Berlín); “Mi camiseta, mis zapatillas, tus vaqueros” producció del festival VEO 2010; i “Papilas gustativas” (2011) investigat en les V Trobades de Magalia 2011, entre d’altres.

L’escriptura i la creació circense. Pensar l’acció, escriure el circ. No oblidar la identitat circense i poder dotar-la de dramatúrgia i contemporaneïtat. Però, a més: la hibridesa entre el circ i el teatre. La possibilitat d’encaixar el teatre de text en el circ, que no sols el text. Com de flexibles som com a autors escènics per a trencar amb les estructures d’escriptura clàssica teatral? Escriure el circ, escriure circ, escriure teatre-circ, escriure. El quin per damunt del com. Buscar o flexibilitzar la teua veu, i flexibilitzar-nos al recinte i a les tècniques.

Directora artística i clown de la companyia de circ contemporani Cia Patrícia Pardo, on ha escrit, dirigit i interpretat El fandango de Marx, Comissura, Augusta, Ètica, tattoos i saldos… Paral·lelament, es desenvolupa com autora teatral (La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística -2014-, Ma mare -2014-, Valèntia -2012-, Construyendo a Verónica -2006-, A pedazos -2004- i moltes més per a companyies com Espai Inestable, Eva Zapico, Bramant Teatre, etc), autora d’assajos (Europa i la internacionalització de les arts escèniques -2014-, La creació escènica al País Valencià -2013-, Teatro gestual -2012-, i d’altres), docent de cursos d’escriptura teatral i de creació circense, i directora escènica (Petita Mort, La familia Romanesku, Tic Tac, Pista, etc.).

Intentaré donar unes claus íntimes i personals que m’han servit per a escriure i per a revisar després tot el que he escrit per a millorar-ho. Des de les unitats mínimes dramàtiques a xicotetes fórmules per a desembossar l’escriptura i provocar una progressió dramàtica constant. Maneres particulars de classificar les obres i solucions possibles a problemes que presenta l’escriptura dramàtica.

Dramaturg i director teatral. Fundador i director artístic de la SALA FlyHard des de la temporada 2010-2011 fins a 2013. Estudis d’Enginyeria Superior de Telecomunicacions 1996 – 2001. Estudis de la Llicenciatura de Belles Arts. 2001 – 2005. Professor de dramatúrgia en el Institut del Teatre, Eòlia i Escac. Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Ruz-Bárcenas (Teatre del Barri, 2014) Una història catalana (TNC, Juny ​​2011/2013), Pàtria (Teatre Lliure, 2012), Un home amb ulleres de pasta (SALAFlyHard, 2010 / Pensió de les Puces, 2014), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), La Revolució (La Villarroel, 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La Ruïna (La Villarroel, 2008), City / Simcity (Sala Beckett / Club Capitol , 2007), i Wolfenstein (AREAtangent / Versus Teatre, 2006). Ha obtingut el Premi Ciutat de València per Estralls, el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer, el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra i Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions. La trilogia composta per Wolfenstein, Tetris i City / Simcity va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el premi Crítica Serra d’or al millor text teatral de 2006 i nominacions als Premis Butaca i els premis Max. Premie Butaca al millor text teatral de 2009 per la Revolució. Premi Time Out a la millor obra de 2011 per Un home amb ulleres de pasta. Premie Butaca al millor text teatral de 2011 per Una Història Catalana. Premie Ciutat de Barcelona de teatre 2012 per Pàtria.

María Velasco (1984, Burgos) és escriptora, dramaturga i directora d’escena. Els seus textos per a teatre han sigut traduïts a diversos idiomes (francés, italià, anglés, alemany, turc, serbi…) i han merescut reconeixements com l’Accèssit Marqués de Bradomín (2010); el Premi Max Aub (2017); el Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela, el Premi Internacional Heidelberger Stückemarkt i el Premi Max a la Millor Autoria Teatral (2022).
El compilatorio Informe de lesiones (Uña rota, 2022) arreplega alguns dels seus títols més significatius.
Velasco produeix i dirigeix alguns dels seus espectacles des de 2013. En l’últim període, ha realitzat La espuma de los dias (Teatre Espanyol, 2019/Teatre Lliure, 2020); Talaré a los hombre sobre la faz de la tierra (38 Festival de Tardor, 2020/Sala Beckett, 2022); Amadora, en col·laboració amb la cantant Miren Hissa – Tulsa (41 Festival de Tardor 2023); i Primera Sangre (en el Centre Dramàtic Nacional i el Teatre Nacional de Catalunya).

Ha desenvolupat així mateix dramatúrgies per a companyies de dansa, com la hispanoitaliana Kor’sia, o per a companyies interdisciplinàries, com la catalana Els Impuxibles. Amb aquesta última signa Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019/Estius de la Vila 2021), Premi Butaca Noves Aportacions Escèniques 2019; FAM (Festival Grec, 2021), Premi Alicia de l’Acadèmia Catalana de la Música a la Interdisciplina; i Harakiri (TNC, 2022 i CDN, 2023).

Jorge Hugo Marín, És mestre en Art Dramàtic de la Universitat de Antioquia. És actor, director i dramaturg. L’any 2009 co-funda La Maldita Vanidad companyia teatral, creant de la seua autoria la trilogia Sobre alguns assumptes de família publicada l’any 2012 per la universitat Districtual de Bogotà. Morir d’Amor la seua quarta obra amb la qual obri a la ciutat de Bogotà una seu permanent per a la companyia i que a la data serveix com a espai d’entrenament, realitzant tallers de creació amb actors convidats. L’any 2013 va ser guanyador de la Beca de Creació del IDARTES a directors amb trajectòria amb la seua nova obra Matant el Temps que al seu torn és coproducció del XIV festival iberoamericà de teatre de Bogotà. L’any 2014 estrena Paisatge fracturat per a la Maleïda Vanitat i el musical Mentides per a la fundació teatre Nacional. L’any 2015 Escriu i dirigeix per al teatre Colón de Bogotà l’obra Hui vaig envellir deu anys. 2015 dirigeix Kassandra text de l’uruguaià Sergio Blanco, en el 2018 escriu i dirigeix Ens hem oblidat de tot i 2019 Promesa de cap d’any en coproducció amb el teatre Major de Bogotà. És director artístic de la fundació maleïda vanitat i mestre de càtedra de la universitat Javeriana a Bogotà en el area d’actuació. les seues obres han sigut presentades en mes de 40 festivals a Amèrica i Europa.