A partir de textos de ficció (novel·les), textos poètics i biogràfics (cartes, diaris, documents) es pot construir un text teatral.
Eixe camí és el que intentarà recórrer el taller: dels textos no teatrals al text escènic. No es farà focus solament en l’escriptura teatral pròpiament dita (dramatúrgia) sinó també en tots els altres llenguatges que formen part de la representació teatral (actuació, espai, ritme).
Partint de dos treballs escrits i dirigits per Alejandro Tantanian (I res més / Els mansos) el taller serà una sort de desmuntatge d’eixes dues propostes acompanyant una experiència d’escriptura dels participants.
Bibliografia que caminarà donant voltes: I Res Més d’Alejandro Tantanian, Els Mansos d’Alejandro Tantanian, Les Criades de Jean Genet, Calígula d’Albert Camus, Roberto Zucco de Bernard-Marie Koltès, L’Enfonsament del Titanic d’Hans Magnus Enszensberger, Quartet de Heiner Müller, Màquina Hamlet de Heiner Müller, Calderón de Pier Paolo Pasolini, Marat/Sade de Peter Weiss, El Traductor de Blumenberg de Juan Mayorga.

(Buenos Aires, 1966) Alejandro Tantanian naix a la ciutat de Buenos Aires en 1966. Inicia en 1979 els seus estudis d’actuació en la Universitat Popular de Belgrano. Estudis que amplia i diversifica (no sols continua perfeccionant-se en tallers d’actuació, sinó que inicia els seus estudis de cant, direcció i dramatúrgia) a partir de la dècada del ’80 amb mestres de la talla de Laura Yusem, Ricardo Monti, Mauricio Kartún, Alicia Scaglia, Norman Briski, Juan Carlos Gené i Augusto Fernándes, entre altres.
La seua labor en el mitjà s’inicia com a actor al començament de la dècada del ’80. Des de llavors, a aquest rol sabran sumar-se, al llarg dels anys, els seus treballs com a autor, director, régisseur, cantant, docent, traductor i gestor cultural.
Forma part del col·lectiu d’autors Caraja-jí i del grup El Perifèric d’Objectes – grup paradigmàtic del teatre experimental i independent argentí.
El seu treball teatral l’ha portat a participar en nombrosos festivals internacionals i ho ha fet mereixedor de diversos premis nacionals.
És el primer artista del camp teatral argentí seleccionat per a la beca Akademie Schloss Solitude, Stuttgart, Alemanya.
Funda al gener de 2010 al costat de Cynthia Edul Panorama Sud: plataforma de formació i intercanvi per a artistes amb seu a la ciutat de Buenos Aires exercint-se com a director artístic. Projecte en col·laboració amb Siemens Arts Program i el Goethe Institut.
Les seues peces han sigut estrenades a l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai, França, Espanya, Itàlia, Bèlgica, Àustria i Alemanya i han sigut traduïdes a l’anglés, portugués, francés, italià i alemany.

Taller intensivo de experimentación escénica.

Presencia, ausencia

El centro no es un punto.
Si lo fuera, resultaría fácil acertarlo.
No es ni siquiera la reducción de un punto a su infinito.
El centro es una ausencia,
de punto, de infinito y aun de ausencia
y sólo se acierta con ausencia.
Mírame después que te hayas ido,
aunque yo esté recién cuando me vaya.
Ahora el centro me ha enseñado a no estar,
pero más tarde el centro estará aquí.

Roberto Juarroz

Tota presència escènica, tot aparéixer en escena que em captiva, està subjecte a una absència. Quan tota decisió ací, tot gest, sembla un intent de relació amb l’absent o el que “no és”. Eixe cos “apareix” en la tensió amb l’absència que en ell s’afirma . Un fer-se present per i en la pròpia tensió del gest/acte escènic: eixa primera afirmació, la d’entrar a escena. La primera instància de l’actor ací. Abans de fer “el que un actor ha de fer” . Ser el cos ací, en eixa espècie d’intempèrie buscada, desitjada, sense sobreposar-se.
Crec en això com una font d’intensitat per al nostre fer. I ho crec , entre altres coses, perquè és una zona que condensa moltíssim misteri, i si el misteri no és intensitat, res ho és. És aquesta la zona en la qual ens interessa estar, de la qual ens interessa nodrir-nos. Eixa instància del gest escènic que obri els ulls d’un misteri que ens mira, eixa instància del gest humà que ens mira i s’obri cap a nosaltres com una pregunta.
La proposta consisteix essencialment en re-dirigir l’atenció i desprendre’ns d’unes certes idees relacionades amb un “fer per a ser vist” “fer per a aparéixer”. El que apareix com a intensitat ací no busca exhibir-se, més aviat es deixa veure.
Treballarem a partir d’una sèrie de dispositius i exercicis pensats per a propiciar aquestes experiències.
Els actors hauran de portar un text amb el qual desitgen treballar, no ha de ser necessàriament teatre. Es treballarà amb ell des del primer dia.

Orazi és actriu, directora i docent. Egressada de la EMAD (Buenos Aires) a més de formar-se amb altres mestres, davant ells Ciro Zorzoli amb qui va treballar com actriu en la seua companyia durant huit anys realitzant un intens treball de recerca centrat en procediments de l’actuació del qual van resultar tres obres, “Living, últim paisatge” (1999) , “A un bes de distància” (2001) i “Ars Higiènica” (2003), amb aquesta última van estar més de dos anys en cartell a més de realitzar gira per latinoamérica i finalment per Espanya en el 2005. A Espanya va treballar amb Marina Wainer “Monstres”, amb Lautaro Perotti “Una mica de soroll fa”, amb Denise Despeyroux “La Realitat” i amb Pablo Messiez en molts dels seus muntatges “Muda” “Ara” “Els Ulls” “Les Paraules” “Les Criades” “La Paraula Verda”.
Com a directora va estrenar la seua primera peça en 2003 a Buenos Aires “Teo amb Julia”. En 2010 a Madrid estrena per al Festival de Tardor de Madrid “Susana en l’aigua i amb la boca oberta”, en 2012 estrena “El Rumos Analògic de les Coses” en Quarta Paret i al desembre de 2013 estrena “El Futur” en Sala Triángulo/ Teatre del Barri. Amb la seua companyia “El Rumor” treballa fa tres anys en processos d’investigació i creació vinculats sobretot a la configuració de llenguatge des de l’actuació. Al febrer 2014 Participa dins del cicle de lectures en escena en el marc del programa europeu Fabulamundi en Teatre Pradillo, Madrid.
Des de l’any 92 fins a 1995 desenvolupa activitats vinculades a la coordinació de grups a través d’activitats artístiques, comença treballant en contextos marginals amb grups en situació de risc. Coordina en conjunt i sola tallers per a adolescents de teatre en centres barriales. Treballa en escoles de formació d’actors . I entre 1996 i 2008 treballa en contextos escolars amb xiquets i adolescents dins de diversos programes de pedagògics en el marc de llenguatges artístics.
Des de 2010 represa a Madrid la seua activitat docent centrant-se únicament en l’entrenament per a l’escena, espais en els quals a més d’actors participen ballarins, coreògrafs, directors i altres.

Ernesto Caballero de les Heras (Madrid, Espanya, 1958) és un dramaturg, director d’escena, professor i gestor de companyia teatral espanyol. Hereu directe de la primera generació d’autors i directors de la Transició espanyola, la seua trajectòria professional es caracteritza per sumar a la seua principal faceta, la de director i escriptor, un profund domini de tots els oficis que constitueixen el fet teatral.​ Mereixedor de diversos premis i elogiat per la crítica, tant professional com del públic, va ser elegit director del Centre Dramàtic Nacional (teatre nacional d’Espanya) a l’octubre de 2011. Va mantindre el càrrec fins al 31 de desembre de 2019.

Paco Zarzoso: Dramaturg, actor i director. Durant els anys de vida de la Companyia Hongaresa de Teatre, ha sigut l’administrador, i comparteix les funcions de director artístic juntament amb Lola López i Lluïsa Cunillé, les altres fundadores de la companyia. Porta més de 20 obres estrenades com a autor i ha dirigit al voltant d’uns quinze espectacles. Entre les seues peces teatrals, destaquen Embastant cels (2013), L’ànima s’asserena (amb Lluïsa Cunillé, 2010), L’última paraula (2009), El mal d’Holanda (2008), Temps després existisc (2007), Ciutadà Sade (2007), Arbusht (2006), Només davant el deliri (2005), Exili (2004), L’erm on va ser ferit de mort Jorge Manrique (2003), L’hipnotitzador (2002), Hongaresos (amb Lluïsa *Cunillé, 2002), Ultramarins (1999), Cocodril (1998), València (1997), L’altre (1996) o Viatgeres (amb Lluïsa Cunillé, 1996). També ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Marqués de Bradomín 1996 i l’Enrique Llovet 1997 per Llindar, el Max Aub 1998 dels Teatres de la Generalitat per L’altre (traducció al valencià de Umbral), el Premi de la Crítica de València 1998 per Cocodril, el Premi SGAE de teatre 1998 per Mirador i el Premi Ciutat de Barcelona 1999 al millor espectacle i el Premi Serra d’Or al millor espectacle per Ultramarins. Realitza també habitualment cursos de dramatúrgia i d’escriptura teatral.

Alberto Conejero López va nàixer a Jaén, Espanya, en 1978. És llicenciat en Direcció d’Escena i Dramatúrgia per la Real Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid i doctor en Ciències de les Religions per la Universitat Complutense de Madrid. Ha exercit com a professor de dramatúrgia en la ESAD de Valladolid.
Habitual dels escenaris alternatius de Madrid, així com traductor d’obres teatrals.
Entre les seues obres teatrals destaquen: Totes les nits d’un dia; La pedra fosca; Ushuaia; Cliff (penya-segat; Hongaresos o Febre. Ha sigut també responsable de diverses dramatúrgies i reescriptures: Fuenteovejuna (2017) per a la CNTC; Troianes (2017), Rinconete i Cortadillo (2016), Amor de don Perlimplín amb Belisa al seu jardí (2016), Projecte Homer / Odisea (2016), Macbeth i La Tempestat de Shakespeare. La seua obra teatral ha sigut arreplegada en una antologia, Teatre 2010-2015 (2017).
També ha incursionado en la novel·la juvenil amb El llibre boig del Quixot (2005) i El bes d’Aquil·les (2006), i en la poesia amb Si descobreixes un incendi (2016).