Aquest taller pretén explorar determinats elements tècnics de la dramatúrgia (que bé podrien ser de la creació en general) que servisquen al dramaturg per al seu quefer creatiu. La noció d’element tècnic prové de la música on recursos d’harmonia, melodia, mètrica, tímbrica són transversals a l’estil que un execute. Per tant, el treball serà útil independentment de l’estil que cada dramaturg tinga o vulga explorar. La idea és entrenar aquests elements, usar-los, practicar-los com si tractara d’un esport: un colp de la raqueta o trepitjar tirs lliures. L’excusa serà la d’escriure una obra, o millor, donar la puntada de peu inicial a una obra sobre la base d’un procediment determinat que es proposarà. Durant el rumb de l’escriptura es iran veient aquests elements tècnics específics de la dramatúrgia. En el córrer del taller anirem reflexionant, conceptualitzant, analitzant teòricament però des de l’experiència mateixa i no sols des dels llibres.

Feldman (Buenos Aires, 1977). És pianista, actor, director i dramaturg. Va estudiar a l’Escola de Música Popular de Avellaneda. Es va formar teatralment amb Rafael Spregelburd. També va estudiar dramatúrgia amb Mauricio Kartún.
Té publicat «Dramatúrgia Entrelíneas. Reflejos y otras obras» per Editorial Colihue amb les següents obres: Reflejos; Bosque; Breve Relato Dominical; Schultzundbielerundsteger; Entrevista; Patchwork; Entra mucha luz por la ventana, debería comprarme unas cortinas.. Té publicat El viaje de Mirna (Editorial Llibres del Rojas. 2002), Preludio para la siesta de los idiotas (Editorial del Instituto Nacional del Teatro.). Escribió y dirigió El viaje de Mirna (2000-2002), Candy (2003), Schultzundbielerundsteger (2004), Entrevista (2004 – Versión en inglés. Lectura Dramatizada. Banff. Canadá), Patchwork (2005-2006 – V Festival Internacional de Buenos Aires.). Todo se desmorona salvo este dolor (2007) . Reflejos (2008-2009). Hacia donde caen las cosas (2011. Complejo Teatral de Buenos Aires. Teatro Sarmiento). Breve relato Dominical (2011-2012) Va dirigir «Queremos al mesías ya, ó la familia acelerada» de l’austríac Franzobel en el Cicle de Semimontados del Goethe Institut Buenos Aires 2006; i «Una merienda de negros» del méxicano Édgar Chias en el marc del cicle» Decàlegs. Deu manaments en el Centre Cultural Rojas, UBA en 2009. Va actuar, va dirigir i va escriure juntament amb Rafael Spregelburd: Diari de Treball, en el marc de Projecte Brecht.
Com a actor ha treballat amb Rafael Spregelburd, Andrea Garrote i Santiago Gobernori. Va obtindre amb la seua obra Cap a on cauen les coses el Premi XIV Teatre del Món en rúbriques Dramatúrgia i en Direcció. Va obtindre el segon lloc en el Premi Municipal de Dramatúrgia de la Ciutat de Buenos Aires (bienni 2003-2004) en obra estrenada amb El viaje de Mirna i en obra no estrenada amb Califòrnia´s flamenc. Va obtindre la distinció de Treball Destacat com a dramaturg de l’obra Patchwork en els X Premis Teatre del Món 2007. Va obtindre menció especial en el Premi de Dramatúrgia del VI Festival Internacional de Buenos Aires «Germán Rozenmacher» amb la seua obra «Breu relat dominical«, 2007. Va obtindre el Premi «S» 2006 per la seua obra «Patchwork«. Va ser Becari de la Fundació Torxes i el Banff Centre for the Arts per a la Residència d’Escriptors (el Canadà. 2004); i Becari de la Fundació Carolina per al Curs de Professionals de la Dramatúrgia i Direcció de Teatre de Casa d’Amèrica amb els següents docents: Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Guillermo Heras, Benjamín Galemiri, Juan Mayorga, Santiago García, Rodrigo García (Madrid/Barcelona. 2005).
Va ser convidat a la IV Setmana Internacional de la Dramatúrgia Contemporània (Mèxic 2005). Va obtindre la 1ra. menció honorífica en el Concurs d’Obres de Teatre de Joves Autors Konex-Argentores amb Preludi per a la migdiada dels idiotes. La seua obra Schultzundbielerundsteger ha sigut estrenada és 2006 a casa d’Amèrica i en el Teatre Lagrada (Madrid), i en 2007 a la Sala Beckett (Barcelona) i en diferents Festivals Espanyols; també a la ciutat de Mendoza guanyant els primers premis en el Festival d’Estrenes 2009 i en la Festa Provincial del Teatre. Va ser convocat pel VI Festival Internacional de Buenos Aires per a participar en el projecte «Hi ha alguna cosa que em colpeja», 2007. És fundador al costat de Juan Cruz García Gutiérrez i Santiago Gobernori del Club de Teatre Defensors de Bravard. És creador i coordinador al costat de Santiago Gobernori i Juan Cruz García Gutierrez del Cicle de Sketches Solemnes. Actualment dicta Cursos d’Actuació i Tallers de Dramatúrgia.

Dramaturg, guionista, cineasta, director i professor de literatura dramàtica a l’Escola de l’Actor a València (Espanya) des de 2006 fins a l’actualitat. Director artístic de Creadors fins a 2017. S’ha format en tallers de dramatúrgia amb Josep Lluís Sirera, Luis Mª Pescetti, Juan Mayorga, José Sanchis Sinisterra, Matías Feldman i Alejandro Tantanian, entre altres. Ha escrit i dirigit: “Les guerres correctes” (2015). Teatre del Barri, Espai Rambleta i Teatre del Temple; “Donen Haag” (desenvolupat en la residència Panorama Sud a Buenos Aires, 2011); “Desig i plaer” (2013, presentada en el ITI – Acarone Centrum de Berlín); “La meua samarreta, les seues sabatilles, les teues vaquers” producció del festival VEIG 2010; i “Papil·les gustatives” (2011) investigat en les V Trobades de *Magalia 2011, entre altres.
Tres dels seus textos s’han publicat en ”Den Haag i altres textos teatrals” editat per editorial Episkenion. En el llibre apareixen els textos teatrals “La meua samarreta, les seues sabatilles, els teus vaquers” (2010), “Donen Haag” (2011-2013) i “Desitge i plaer” (2013). Ha desenvolupat el projecte “Sebastian Coen” amb la beca Iberescena 2014 en el Club de Defensors de Bravard, usina creativa a Buenos Aires (novembre 2014). Director artístic de la companyia Elpuntog. Ha estrenat com a coguionista i director el llargmetratge L’amor no és el que era (2013), protagonitzat per Aida Folch, Nicolás Coronado, Alberto Sant Joan, Blanca Romero, Petra Martínez i Carlos Álvarez-Nóvoa.

José Ramón Fernández és Llicenciat en Filologia per la Universitat Complutense de Madrid. Considerat un dels autors més importants de la seua generació, la seua obra ha sigut reconeguda amb premis com el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, pel rusc científic o El café de Negrín (2011), el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca, per Per a cremar la memòria (1998) o el Premi Lope de Vega, per Nina (2003). Així mateix, va ser finalista del Premi Tirso de Molina per la terra (1998). En 1993, al costat dels dramaturgs Juan Mayorga, Luis Miguel González Cruz i Raúl Hernández Garrido, funda el Teatre de la Drassana.

Ha estrenat una trentena d’obres —entre les quals destaca Les Mans, primera peça de la Trilogia de joventut (escrita en col·laboració amb Yolanda Pallín i Javier García Yagüe) i per la qual va rebre el Premi Ull Crític i el Premi Max de la SGAE al millor text en castellà— i vint versions o traduccions de textos aliens.
En 2011 va publicar la novel·la Un dit amb un anell de cuir, en el que va suposar el seu retorn al gènere que li va veure nàixer com a escriptor.

Actualment treballa per al Centre de Documentació Teatral del Ministeri de Cultura d’Espanya.

Nel Diago: Doctor en Filologia Hispànica, és en l’actualitat Professor Titular d’Història del Teatre en la Universitat de València. Ha sigut a més, Vicedegà de la Facultat de Filologia de la mateixa Universitat on durant diversos anys ha dirigit l’Aula de Teatre.

Crític i Investigador Teatral ha publicat nombrosos articles en llibres i revistes teatrals així com diverses col·laboracions en obres col·lectives.

Com a docent ha impartit cursos i seminaris en Universitats d’Amèrica i Europa.
En 2012 va obtindre el Premi Armant Discépolo d’Investigació Teatral de la Universitat de Buenos Aires.

Guillermo Heras: Llicenciat en Interpretació per la Real Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa, va ser membre del Grup Tábano, que va arribar a dirigir durant nou anys (1974-1983), i altres tants anys (1984-1993) va estar al capdavant del Centre Nacional de Noves Tendències Escèniques. Ha sigut també coordinador de l’Escola Teatre. Director d’escena del Teatre de la Drassana i de la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis a Alacant (Premi Max 2013), és professor en el màster de Gestió Cultural de la Universitat Carles III de Madrid —on coordina la Unitat Tècnica del Projecte Iberescena— i de l’àrea de dansa de Gestíon Cultural també, en la Universitat Complutense.​ Al llarg de la seua carrera ha rebut diversos premis, entre ells el Nacional de Teatre en (1994) i el Premi Federico García Lorca (1997) en la modalitat de teatre.

Entre els autors dramàtics espanyols les obres dels quals ha muntat destaquen Calderón de la Barca, Federico García Lorca, Francisco Nieva, Rodolf Sirera o Juan Mayorga; d’altres autors internacionals mereixen assenyalar-se Shakespeare, Pier Paolo Pasolini, Bertolt Brecht, Moreira da Silva i Sarah Kane, estrenant en les més importants sales teatrals espanyoles (Teatre Espanyol, Teatre María Guerrero, Teatre de la Zarzuela, a Madrid, o el Teatre Romea de Barcelona CV). L’última funció que va dirigir va ser Vostra Jo Van Gogh de l’actriu i autora Laura Cepeda. Així mateix, en dues ocasions ha presentat muntatges en el Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro.

Com a editor, ha dirigit l’edició de diverses col·leccions teatrals i és autor de diferents obres dramàtiques (Inútil far de la nit, Ulls de nacre, Mort en directe, La foscor. Trilogia d’absències, Ànima, Xica, Rottweiler i Xicotetes peces desolades). En el capítol de la crítica, ha sigut redactor de la revista Primer Acte.

Carles Alberola: Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-1986).
En els anys 80 treballa com a actor en diferents companyies valencianes al mateix temps que fa classes en Escoles Municipals de Teatre.

A partir de 1989 comença a simultaniejar l’escriptura, la direcció i la interpretació.
En aquesta primera etapa que abasta els anys 90 (1989-1999), Alberola va estrenar 14 comèdies, de les quals va dirigir tretze i va interpretar sis.

Crea, en 1994, la companyia Albena Teatre, de la qual és director.
En 1999 comença la segona etapa, en la qual arriba el reconeixement i l’èxit conjunt de crítica i públic, amb l’estrena de Besos; Alberola aconsegueix projecció nacional i obté gran èxit a Madrid i Barcelona.
A més del reconeixement, premis i guardons, l’èxit teatral li ha portat a desenvolupar en els últims anys una intensa carrera televisiva.

En 2003 va rebre el Porrot d’Honor dels Lletres Valencianes de Silla pel conjunt de la seua obra.
En 2018 és un dels creadors de la sèrie de Açò és un destarifo i el productor d’aquesta sèrie de la nova televisió valenciana, À Punt i que és guionista de la sèrie i de les seues contractacions de l’elenc d’actors i d’actrius.