Creadora d’universos fascinants, no sols li ha guanyat èxit en la novel·la amb les obres “Agost” i “¿Vós me querés a mi?”, sinó que el seu teatre ha arribat a diversos llocs d’Europa, com Alemanya França o Espanya, sent les seues obres “El tiempo todo entero” (adaptació lliure d’El zoo de cristal) i “Fauna” de gran recorregut internacional. El teatre de Romina Paula és d’una solvència inusitada per a la seua joventut. “Les seues situacions i personatges són d’una bellesa plana en els seus textos” com definiria el mestre Mauricio Kartun.

Va nàixer a Buenos Aires, el 14 de maig de 1979. Va estudiar teatre i ha treballat com a actriu en nombroses pel·lícules argentines com: 2006: La Punta del diablo de Marcelo Paván; 2007, El Hombre robado de Matías Piñeiro; 2008, Resfriada de Gonzalo Castro; 2009, Todos mienten de Matías Piñeiro; 2011, Medianeras de Gustavo Taretto; 2011, El estudiante de Santiago Mitre i 2012, Viola de Matías Piñeiro. Com a dramaturga i directora de teatre va estrenar les obres Si te sigo, muero, El tiempo todo entero, Algo de ruido hace i Fauna. Ha publicat les novel·les: ¿Vós me querés a mi? (2005), Agosto (2009), Tres obras (2013) i Acá todavía (2016). Ha participat en diverses antologies.

Es tracta de mostrar que l’actor, entés com a artista creador d’idees i relats i no com a mer intèrpret, pot esdevindre fonamental en la producció de l’esdeveniment escènic.

Denise Despeyroux Pedrera (Montevideo, l’Uruguai, 1974) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, autora i directora d’escena. La seua trajectòria comprén un gran nombre d’obres que ha escrit i dirigit com Un tercer lugar, Los dramáticos orígenes de las galaxias espirales, Ternura Negra, El más querido, Carne Viva, La vida no lo es todo, i Terapia, entre moltes altres. A més, ha rebut nombrosos premis i reconeixements com el Premi de Teatre Federico García Lorca, el Premi al Millor Espectacle en la 15a Mostra de Teatre de Barcelona, el Showing Film Award, entre d’altres.

Paco Romeu (València, 1967) és dramaturg, bilingüe i autodidacta, i ha cultivat altres facetes artístiques, com el guió, la composició musical o la narrativa breu. No té cap relació amb el teatre fins a l’any 2000, quan comença a compondre de manera habitual la banda sonora d’alguns muntatges per a l’Escola Municipal de Teatre de Picassent (València) i a assistir com a oient a les classes del grup d’adults. En 2002 comença a escriure textos per al grup infantil i no deixarà de fer-lo fins a 2012. El grup d’adults posa en escena MANIFEST 04 (2004), VOCABULARI (2007) i LA TRONÀ (2010), muntatges que li permeten basar la dramatúrgia en processos d’investigació escènica desenvolupats directament amb els actors. A partir de 2011 comença a crear textos desvinculats de l’EMT, alliberant-se així de la necessitat d’escriure obres amb un gran nombre de personatges o compendis d’escenes curtes. Des de llavors ha rebut nombrosos premis i els seus textos han sigut publicats per diverses editorials o entitats i s’han dut a terme representacions i lectures dramatitzades a València, Madrid o Barcelona. En 2016 crea la companyia TEATRE CORRENT.

Francesc Josep Sanguino i Oliva és llicenciat en Filosofia i Lletres (Hispàniques) per la Universitat d’Alacant. Va ser professor de Llengua i Literatura en el Liceu Francés d’Alacant, d’Espanyol per a estrangers en la Universitat d’Alacant, va exercir com a redactor de Recursos en la Xarxa (Editorial Premsa Ibèrica) i com a subdirector de Continguts d’Universia, responsable de l’OpenCourseWare de la Universitat d’Alacant entre 2007 i 2014 i és professor de Cultura Clàssica d’Educació Secundària. Va ser el primer president de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (2014-2017), va ser director del Teatre Principal d’Alacant (2015-2019) i director del Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Alacant (I-II-III edicions). En 2018 va ser nomenat Vicepresident de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya. Va ser conseller del Consell Valencià de Cultura (2018-2019), màxim òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana. En 2019 es va presentar com a alcaldable pel PSOE a la seua ciutat natal. En 2023 dirigeix l’Aula de Teatre Contemporani de la Universitat d’Alacant. Ha guanyat prestigiosos premis com el Premi de les Lletres de la Junta de Castella i Lleó (Fra Lluís de Lleó), el Ciutat de Sant Sebastià o el Marqués de Bradomín. Les seues obres han sigut llegides, traduïdes i estrenades a Espanya i en països d’Europa i Iberoamèrica. També ha sigut guionista de TV en TV3 i Canal 9.

Després de graduar-se en l’Institut del Teatre de Maastricht, Jibbe Willems va treballar com a actor, director i assessor d’estalvi i préstecs en un important banc holandés que va haver de ser rescatat per l’Estat quan la crisi va fer estralls, abans de dedicar-se a temps complet al teatre. Des de fa quasi 10 anys, escriu, tradueix i adapta obres per a diverses companyies. No es limita a un únic gènere, sinó que investiga la forma i la funció del llenguatge per a públics diversos. A vegades extenses, a vegades breus, a vegades per a joves i altres per a adults, des d’obres de teatre a llibrets, dels grans escenaris com el Internationaal Theater Amsterdam als dels festivals d’estiu, per a Willems cada nova obra és una nova cerca en les profunditats d’un tema i un nou experiment amb el llenguatge. La seua obra ha sigut traduïda i representada a Rússia, el Brasil, Sud-àfrica, Alemanya, Espanya, Surinam, la República Txeca, els Estats Units, Mèxic, la Xina, Egipte i Bèlgica i ha sigut guardonada i nominada en diverses ocasions.

Marta Buchaca és autora i directora. Barcelona, ​​1979. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha format com a dramaturga en el Centre de Études theatrales de Lovaina la-Neuve a Bèlgica, en el Institut del teatre i en l’Obrador de la Sala Beckett. És autora de El olor bajo la piel (Sala Beckett, 2005), Emergencia (2006), En conserva (IT, 2007), Plastilina (Sala Beckett, 2009), Las niñas no deberían jugar al futbol (Festival Grec i Versus teatre, 2009, Teatros del Canal, 2014), A mí no me digas amor, (TNC, 2010, Projecte t6), El año que viene será mejor (teatre Villarroel, teatre Belles Arts de Madrid, 2012), escrita juntament amb Mercè Sarrias, Carol Lopez i Victoria Spunzberg, Litus (Sala Flyhard, Teatre Lliure, 2012), Losers (Sala Villarroel, 2014, Teatre Belles Arts, 2015), La cima, forma part del projecte ADA (Power-Potere-Poder), amb Neil LaBute i Marco Calvani (Sala Beckett, Juliol 2016, La Mama theatre de Nova York, Gener 2017), Kramig, (Semifinalista del torneig de dramatúrgia de Madrid en el Teatro Español), Una família normal, Playoff, (Teatre Conde Duque de Madrid, 2018), Sólo una vez (Festival Grec, TNC 2018), Rita (Sala Beckett, Octubre 2019). Les seues obres han obtingut diversos premis, entre els quals destaquen: Premi Joaquim Bartina 2015 per El olor bajo la piel, finalista de l’III Premi Fundació Romea de textos teatrals, per Emergència, el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i l’accèssit del Premi Marqués de Bradomín 2007, per Plastilina, el Premi Max a millor autor teatral en català per El año que viene será mejor. Litus va ser nominada als premis Butaca com a millor espectacle de xicotet format i Losers va ser finalista en el Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta. Per Una família normal rep l’XI Premi de teatre Palanca i Roca. Les seues obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Veneçuela, El Salvador, Grècia, República Txeca, Xipre, els EUA i el Canadà.