A partir d’exercicis sobre el comiat i el dol. Fent ficció sobre la pròpia vivència. Visitant relats que pertanyen a diferents gèneres, espais i fantasmes. Intentant creuar el fantàstic amb l’hiperrealisme. Les situacions que envolten una absència. L’encreuament del ridícul, el banal amb els transcendent. Passar del sacre al profà sense advertir-ho.

Director, escriptor, guionista de cinema i televisió i dramaturg argentí que ha guanyat diversos premis amb les seues produccions de cinema independent. Va estudiar en la ENERC i a l’Escola Municipal d’Art Dramàtic. Entre les seues obres de teatre es troben, entre altres, Amarás la noche, He nacido para verte sonreír, El mal de la montaña, Matar cansa, La mujer puerca, Nada del amor me produce envidia, Pudor en animales de invierno, Todo verde, Tu parte maldita y La vida terrenal. Com a director de cinema poden citar-se els seus llargmetratges Extraño, Rosa Patria, La invención de la carne, La Paz y Breve historia del planeta verde i les seues pel·lícules s’han exhibit en festivals internacionals com Cannes, Locarno, Berlín, Sant Sebastià, Londres.
En 2014 va rebre per la seua labor com a dramaturg el diploma al mèrit Konex en la rúbrica Teatre quinquenni 2009-2013, els premis Teatre XXI i Trinidad Guevara, a més de ser nominat als premis Teatres del Món, Florencio Sánchez i María Guerrero.
En 2017 va publicar la seua primera novel·la de ficció, El hombre que duerme a mi lado. Li seguiren La Primera Casa, Los libros de no ficción, Nadadores Lentos (Documenta) i Diario Inconsciente (Bosque Energético), el llibre de poemes Noventa y nueve naturalezas muertas (Gog y Magog). S’ha exercit en 2018 i 2019 com a tutor en el concurs Desenvolupament de Guions del INCAA. En 2021 va ser reconegut amb un Diploma al Mèrit dels Premis Konex com un dels 5 millors guionistes de la dècada a l’Argentina. Va ser part del International Writing Program de la Universitat de Iowa, els Estats Units. Va resultar guanyador del Premi Nacional de Literatura, categoria Guió Cinematogràfic.

Els dramaturgs Chías i Drut analitzaran com abordar l’escena en un moment en el qual les escriptures teatrals espenten al límit els sistemes narratius i posen en crisis les claus de representació; d’aquesta manera, es desenvoluparan exercicis orientats a verificar els procediments actorals que s’aparten dels pressupostos decimonònics realistes naturalistes. Aquests procediments permetran tramar activitats que ajuden a comprendre els jocs rítmics del llenguatge, la condició híbrida de la presència en escena i els correlats escènics no verbals. La masterclass tindrà també una part orientada a la reflexió i al desplegament de possibles “llavors escèniques” o imatges detonadores.

Edgar Chías:
Dramaturg mexicà, traductor, guionista i gestor de projectes culturals. Llicenciat en Literatura Dramàtica i Teatre de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. La seua obra ha sigut traduïda a diversos idiomes (francès, italià, grec, anglès i alemany) i ha sigut publicada tant al seu país com a l’estranger (Europa i Amèrica). Cofundador del Festival de la Jove Dramatúrgia. És membre de la Royal Court Theatre de Londres i del Sistema Nacional de Creadors d’Art del Fons Nacional per a la Cultura i les Arts. En 2009 li va ser atorgat el Premi Nacional de Literatura José Fuentes Mares per la seua obra De insomnio y medianoche i en 2016 li va ser atorgat el Premi Nacional de Dramatúrgia Juan Ruiz d’Alarcón. Recentment ha incursionat com a guionista de cinema i el seu primer film (col·laboració tripartida) es troba en procés de postproducció.

Cristian Drut:
Director teatral nascut a Buenos Aires en 1973. Docent de tallers d’entrenament actoral en forma particular. També va dictar cursos en el Centre Cultural Ricardo Rojas de la Universitat de Buenos Aires. Va ser docent en la Universitat de Palerm en la Llicenciatura en direcció teatral. Convidat en el 2005 a la II Mostra de la jove dramatúrgia en Querétaro. Mèxic. Va dictar seminaris en Badia Blanca i Comodor Rivadavia. Des de 2006 està a càrrec d’una comissió d’Actuació en el IUNA, Ex Escola Nacional d’Art dramàtic.
Va ser convidat durant l’any 2000 al Wiener Festwochen 2000 Festival de Viena Àustria; al Hebbel Theater de Berlín i a la Schaubuhne Lindenfelds de Leipzig, Alemanya amb un muntatge propi. Becari del Fons Nacional de les Arts l’any 2000 per a la realització d’un muntatge i de la Fundación Antorchas any 2002 per a estudis en direcció teatral. Becari de la Fundación Carolina per a realitzar l’III Curs de perfeccionament en direcció i dramatúrgia a casa de América. Madrid. Espanya. 2003. Durant 1996 va realitzar un stage en la posada en escena d’ARLOC, espectacle de Jorge Lavelli, Theatre National de la Colline Paris, França. Nominat als premis Trinidad Guevara com a millor director per la seua labor en Apenas el fin del mundo de Jean Luc Lagarce. Coordinador artístic del Lavapies Teatre de 2004 a 2006. Jurado d’honor dels premis Clarin en diverses oportunitats.
En 2003 va dirigir Top Dogs d’Urs Widmer en el Teatre General Sant Martí, i La història de llorar d’Ignacio Apol·lo amb elenc de Badia Blanca. Durant eixe mateix any dirigeix La caricia de los ciegos d’Edgar Chías a Madrid. En 2000/01, Badulaque sobre textos d’Horacio Quiroga a la sala Contemporània del Centro Recoleta. En 1999 va dirigir Femenino de Javier Daulte a l’Auditori Cendas.

“El bon teatre polític –explica Blasco– hauria de donar compte de la veritat, no de la realitat, i la veritat no té per què ser real, és un pacte que pot ser fictici, però que explica el món a través de les seues metàfores. L’un altre és teatre social. El polític té una postura i no tem defensar-la; el social, d’altra banda, intenta oferir tots els punts de vista”.

Dramaturga, directora d’escena i actriu. Ha publicat una desena de textos teatrals i ha estrenat una vintena, tant en teatres públics com privats. El seu treball s’ha definit pel compromís polític i per la incorporació dels nous llenguatges al fet escènic. La seua obra ha sigut traduïda al polonès, i està sent traduïda al francès i a l’anglès. També ha sigut convidada al Deutsches Theater de Berlín.
Com a directora, la seua última obra, La armonía del silencio, ha sigut produïda per la Generalitat Valenciana i s’ha representat a la sala principal del Teatro Español de Madrid. En aquests moments, prepara l’estrena de Fuegos, que dirigirà Nina Reglero, per a la Nave (Teatro Calderón de Valladolid), i Marie, que dirigirà Aída Argüelles i en el qual participarà també com a actriu. Lola Blasco és també professora de la Universitat Carlos III, on imparteix classes de Literatura i d’Escriptura teatral en el departament d’Humanitats. Entre els seus reconeixements més importants, destaca el Premi Nacional de Literatura Dramàtica en 2016 per la seua obra Siglo mío, Bestia mía.

Artista, coreògrafa i performer. (Madrid/Berlín). Des de les meues primeres peces el meu treball ha sigut per a mi una eina per a comprendre l’acte performatiu. Fins ara he realitzat performances, danses, obres de teatre, vídeos, textos, fotografies, objectes, esdeveniments i publicacions, però d’alguna manera considere totes aquestes pràctiques com a coreografies. El meu acostament a totes les obres és coreogràfic, per això em considere principalment coreògraf. La meua obsessió és crear noves realitats i nous llenguatges a través de l’espai, el temps i els cossos. Estic molt centrat en construir en l’espai però en el meu treball no puc separar l’espai del temps. El temps possibilita el procés de construcció o transformació en l’espai i aquesta relació espaitemps activa el llenguatge o la possibilitat d’escapar d’ell.

M’interessa crear un desplaçament en l’experiència de l’espectador. La manera d’entendre aquest possible desplaçament ha anat canviant al llarg de la meua pràctica de diferents maneres i en diferents dimensions. En els meus primers treballs aquest canvi ocorre dins d’un camp semiòtic, entenent l’acte performatiu com un sistema de signes que produeixen una situació o una ficció. Posteriorment comence a entendre aquest acte com alguna cosa que s’allunya del significat i dels referents, on es produeix un alliberament del llenguatge i entra en joc la percepció i contemplació del món. En aquest canvi la comprensió de la ficció es transforma, ja que ja no ve a representar alguna cosa que existeix sinó a representar alguna cosa que no existeix i per tant crea un suggeriment, una nova possibilitat. En els meus últims projectes estic observant i practicant el comportament de les coses, llevant poder a la figura del performer i entregant-li-ho a les “coses”, creant paisatges en moviment, observant la performativitat de la materialitat i oferint a l’espectador un estat de contemplació. on es posen en joc la hiperatenció, l’expectativa, el suspens i l’emoció.

Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia pel Institut del Teatre de Barcelona. Alguns dels seus textos teatrals són 405, accèssit del Premi Miguel Romero Esteo i del Premi Marqués de Bradomín 2001; Menú del día, accèssit del Premi Miguel Romero Esteo i del Premi Marqués de Bradomín 2002; Un verdadero Cowboy, Premi Ciutat de València 2006 i Premi Carlos Carvalho del VI Concurs Nacional de Dramatúrgia de Porto Alegre, el Brasil; i F3dra, pleasure and pain, estrenat en 2011 a la Sala Beckett. Udol, estrenada en el Teatre Lliure, dins del Festival Grec del 2012; L’Ombra al meu costat, de la qual també és responsable de la posada en escena, dins del projecte T6 d’autoria contemporània en el 2012; Pequeños Monstruos, per al Festival Grec 2013.

També signa la direcció dels seus textos Línies, que es va presentar en el Teatre Lliure dins del projecte Olas libres; Milim, espectacle musical per a la Compañía Divinas; Kilómetres, estrenat al maig de 2015 a la Sala Planeta de Girona; i El que no és diu, estrenat a la Sala Beckett el 2021. Sota la seua direcció també ha estrenat You’re pretty and I’m drunk en el Teatre Lliure de Montjuïc, dins del cicle Assaig Obert; Dos Punkis y un Vespino en el Teatre Gaudí Barcelona; Trabajos de amor perdidos amb la Companyia Pàrquing Shakespeare; Suicidas, de la Cia. Poca Cosa Teatre; Si existí, todavía no lo he encontrado i Pulmones, totes dues amb Sixto Paz Produccions i estrenades a la Sala Beckett de Barcelona.
És una de les autores seleccionades en l’edició 2013 – 2014 del projecte Fabulamundi, Playwriting Europe, i ha sigut representada en el Teatre Odèon de Bucarest i en el Stückemarkt de Heidelberg. Col·labora en la dramatúrgia i la posada en escena de la Companyia de flamenc de Belén Maya, amb la qual ha signat els espectacles Ya! (Ensayos) i Romnia. La seua obra Umbre s’estrena en 2017 en el Teatre Nacional de Bucarest com a part del repertori teatral del teatre. Durant la temporada 16-17 és seleccionada autora resident de la Sala Beckett, residencia fruit de la qual va nàixer el text L’Alegria, estrenat en 2018. A l’octubre de 2019 estrena a nivell mundial Un verdadero Cowboy en el teatre Dimitris Horn d’Atenes.

Actriu i creadora teatral, és llicenciada en Periodisme i màster en Humanitats per la Universitat Carlos III. En 2010 va crear Proyecto 43-2 com a productora, guionista i actriu. Ha investigat i creat Rescoldos de paz y violencia, una trilogia de teatre documental sobre la violència al País Basc, en la qual ha treballat deu anys. En 2019 va ser finalista al millor espectacle revelació en els premis Max.

Dramaturga, directora d’escena i docent teatral en la Universitat Nacional de La Plata (Buenos Aires – Argentina), ciutat en la qual també viu. És autora d’una complexa obra pensada al mateix temps des de l’actuació, àmbit en el qual comença a treballar a començament dels anys noranta com a actriu, i l’escriptura dramàtica, que els seus primers resultats ja com a dramaturga i directora van ser Cuerpos A banderados i Ojos de ciervos rumanos, dues obres que li van bastar per a aconseguir el reconeixement dels circuits europeus. A aquests textos van seguir Borrascas o Patos hembra, en els quals continua desenvolupant un original imaginari d’una rara condició poètica, i sobretot, Finales, que naix novament des d’una confrontació directa amb els cossos i l’actuació. Paral·lelament ha desenvolupat un teatre de tipus documental que experimenta amb noves maneres de situar l’escena enfront de la realitat, com Los 8 de julio o Los muertos, totes dues en col·laboració amb Mariano Pensotti, o l’òpera Gli amori d´Apollo e Dafne, estrenada en el Kunsten Festival dones Arts de Brussel·les.

Dramaturga, pedagoga, investigadora i periodista. És Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2019. És Doctora en Ciències de la Informació per la UCM i titulada superior en Dramatúrgia per la RESAD. És professora de Dramatúrgia en la RESAD des de 1999. Ha impartit tallers i seminaris en diferents països. Com a periodista ha treballat en la Cadena Ser i el diari El Mundo. És membre del consell de redacció de Primer Acte i d’Acotacions. Va ser directora de la revista “Escena” i va col·laborar amb “El públic”. El seu treball periodístic li ha fet valedora de l’accèssit del Premi Paco Rabal de Periodisme Cultural. Ha sigut presidenta de la AMAEM “Marías Guerreras”, entitat de la qual és sòcia fundadora i va ser primera presidenta. Com a investigadora ha obtingut el Premi Victoria Kent de la Universitat de Màlaga i la Beca Miguel Fernández de la UNED. També és autora de l’estudi “Suzanne Lebeau. Les petjades de l’esperança”, traduït al francés en el volum “Els choix de Suzanne” (Editions Théâtrales). Com a dramaturga és autora de més d’una trentena d’obres dramàtiques, premiades, estrenades, publicades i traduïdes a diferents idiomes.